Pràctica de lectura (03-11-09)

Aquest dimarts a l'hora de seminari, hem començat com la majoria de dies en aquesta classe, explicant un parell de contes. La Míriam ens ha explicat un conte molt bonic d'un nen que no vol escriure però va fent dibuixos i d'aquesta manera és com s'expressa; ella a utilitzat unes pintures de dits com a suport. Després la Lídia ens ha explicat el conte de "La caputxeta vermella", i com a suport ella portava el conte; ha fet diferents tons de veure, ha marcat molt be les pauses i s'ha ficat dins del paper. Realment, les dos ho han fet molt be!

Després d'això, l'Imma ens ha donat formes d'inici i d'acabament d'un conte. A continuació us faré una breu llista:

D'inici:

• Vet aquí un poble, poblàs on ningú tenia nas....
  
  
• En un racó del món on tenia nas tothom....
  
  
• Una nit molt fosca...
  
  
• Fa molt de temps quan les forquilles portaven faldilles i els ganivets es tiraven pets... (aquest el va dir l'Hèlia).
  
  
• Vet aquí un temps, quan els ocells tenien dents...

D'acabament:

• Hi van viure feliços i van menjar anissos!
  
  
• Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!
  
  
• Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos!
  
  
• Catacric-catacrac conte acabat!
  
  
• I tot això es tant cert com tot lo segur es verd!

Si voleu més us deixo l'enllaç de la pàgina on n'he trobat més.

La classe ha continuat amb una petita pràctica de lectura que ens ha fet l'Imma; amb una capsa metal·lica, que s'anomenava "Contes d'un minut", cadascú de nosaltres ha agafat una petita targeta on hi havia un conte curt; i d'aquesta manera hem acabat el seminari de dimarts, fent la pràctica de llegir un text amb un públic al teu davant. A continuació us deixo el text que m'ha tocat llegir.

"Al bosc van sortir cinc homenets".

Al bosc van sortir cinc homenets
a caçar un conillet, pobret!
El primer, de cara rodona i color vermellot,
amb la seva veu rugia: "on és aquest animalot?"
El segon cridava: "Mireu allà, mireu allà!
"És allà, és allà!"
El tercer, de tots el més allargat.
era també el que estava més espantat,
així que de seguida va començar a plorar:
"No el trobarem, pareu de buscar!"
El quart deia: "Això és una ximpleria,
me'n torno a casa, jo mai el caçaria!"
El més petit dels cinc va ser qui va atrapar el conillet
I tots junts, per celebrar-ho, varen fer un banquet!